Facturar 1.000 € com a creador: l’IVA i l’IRPF canvien el cobrament

Per una col·laboració amb una base de 1.000 € facturada a una marca espanyola, la guia fiscal per a creadors calcula un 21 % d’IVA i, si l’activitat és professional, una retenció del 15 % o del 7 % quan correspon el tipus reduït. Les transferències resultants són de 1.060 € i 1.140 €, respectivament. La base pactada, el total de la factura i els diners que entren al compte són imports diferents.

Per calcular una col·laboració cal saber quina entitat contracta el servei, on està establerta, com es classifica l’activitat del creador i si el pagament és en diners, en espècie o mixt. Una empresa estrangera pot rebre una factura sense IVA espanyol, mentre que un producte lliurat a canvi de contingut forma part de la contraprestació encara que no hi hagi transferència. Els exemples parteixen d’un creador establert al territori d’aplicació de l’IVA espanyol: la península i les Illes Balears.

Primer, l’activitat i l’empresa que paga

Una factura ha d’identificar el creador i el client, descriure el servei i indicar-ne la base i l’IVA quan pertoqui. En una campanya, crear una peça, publicar-la i cedir-ne els drets d’ús poden formar part d’un mateix encàrrec o respondre a acords diferents. El concepte facturat ha de correspondre a l’activitat declarada i a allò que s’ha pactat amb l’empresa.

La retenció professional no s’aplica a qualsevol ingrés d’un creador. Depèn de la qualificació de l’activitat i que el pagador estigui obligat a retenir a Espanya; una activitat classificada com a empresarial pot donar lloc a una factura sense aquesta retenció. El tipus reduït per inici d’activitat professional exigeix complir les seves condicions i comunicar-lo al pagador. Si el creador combina encàrrecs personals per a marques, explotació publicitària del canal i ingressos de plataformes, convé contrastar l’epígraf censal i la qualificació de cada ingrés amb una assessoria abans d’aplicar el mateix percentatge a tot.

Una mateixa base, quatre cobraments possibles

Els imports següents són exemples condicionals d’un servei amb una base pactada de 1.000 €, abans d’IVA. El cobrament és la quantitat transferida en pagar l’operació, no el benefici després de despeses, quotes i declaració de la renda.

• Marca espanyola i activitat professional amb retenció general: 1.000 € de base + 210 € d’IVA − 150 € de retenció = 1.060 € transferits.
• Marca espanyola i tipus reduït aplicable: 1.000 € de base + 210 € d’IVA − 70 € de retenció = 1.140 € transferits.
• Marca espanyola i activitat empresarial sense retenció en aquesta operació: 1.000 € de base + 210 € d’IVA = 1.210 € transferits.
• Empresa estrangera que rep el servei sota la regla general de localització: 1.000 € de base, sense IVA espanyol ni retenció espanyola practicada pel pagador = 1.000 € transferits.

En els casos espanyols, els 210 € d’IVA repercutit entren al compte, però s’han d’incloure en la liquidació de l’impost; l’IVA suportat deduïble pot reduir l’import a ingressar. La retenció és un avançament de l’IRPF del creador que ingressa el pagador, no una reducció del preu del servei. Per això, cobrar més ara perquè no hi ha retenció no equival necessàriament a pagar menys IRPF al final.

Què canvia si la marca o la plataforma és estrangera

Segons les regles de localització dels serveis de l’Agència Tributària, un servei prestat des del territori d’aplicació de l’IVA espanyol a una empresa establerta en un altre país se situa, com a regla general, al lloc del client i no està subjecte a l’IVA espanyol. Si l’empresa client és d’un altre estat de la UE, la prestació intracomunitària s’informa al model 349. Per a una empresa de fora de la UE, aquesta declaració intracomunitària no correspon.

La dada decisiva és la societat que compra el servei, no el país amb què el públic associa la marca o la plataforma. En una operació intracomunitària cal identificar el client i revisar les dades fiscals necessàries per facturar-la; la factura pot indicar la inversió del subjecte passiu quan és el destinatari qui declara l’impost al seu país. L’operació també s’ha de reflectir en les declaracions d’IVA que corresponguin al creador.

La regla general de localització té excepcions segons la naturalesa del servei. A més, que el pagador estranger no practiqui una retenció espanyola no exclou l’ingrés de l’activitat de l’IRPF d’un creador resident fiscal a Espanya. La factura sense IVA espanyol i la tributació personal del creador resolen qüestions diferents.

Si una part del preu és un producte o una estada

Quan una marca lliura un producte o finança una estada a canvi de crear o publicar contingut, aquesta prestació forma part del preu acordat. Les regles especials de la base imposable de l’IVA parteixen de l’import monetari pactat quan la contraprestació no és dinerària. Si el pagament és mixt, la base és la quantitat més alta entre el valor acordat per al servei i la suma dels diners més el valor pactat de la part en espècie.

Suposem que una marca espanyola pacta un servei professional amb una base de 1.000 €: paga 600 € en diners i lliura un producte valorat en 400 €. Si el servei està subjecte al tipus general, genera 210 € d’IVA. Amb la retenció professional general, la part dinerària comporta una retenció de 90 € i, si el valor de mercat del producte és de 400 €, la part en espècie comporta un ingrés a compte de 60 € a càrrec del pagador obligat.

Si la marca abona en diners els 210 € d’IVA del servei i repercuteix al creador l’ingrés a compte de 60 € descomptant-lo de la transferència, el creador rep 660 € en efectiu i el producte: 600 + 210 − 90 − 60. Si la marca assumeix l’ingrés a compte sense repercutir-lo, la transferència és de 720 €, però l’import assumit pot incrementar el rendiment en espècie computable a l’IRPF. Aquest càlcul pressuposa que el valor pactat coincideix amb el valor de mercat del producte i que els imports es liquiden d’aquesta manera.

Una col·laboració pagada íntegrament amb un producte valorat en 1.000 € tampoc és gratuïta: en el mateix supòsit, el servei genera 210 € d’IVA encara que el preu no s’aboni en diners. Cal acordar com es liquidarà aquest IVA i, si el pagador està obligat a fer-ho, l’ingrés a compte de l’IRPF. Quan el lliurament del producte constitueix alhora una operació subjecta a IVA de la marca, aquesta operació també pot requerir la seva pròpia factura; el saldo efectiu entre les parts dependrà de com documentin i compensin les dues prestacions.

Declaracions vinculades a cada operació

El model 303 recull la liquidació de l’IVA del creador, incloses les operacions que s’hi han d’informar encara que la factura no repercuteixi IVA espanyol. El model 349 correspon a les prestacions intracomunitàries que compleixen els requisits. El model 390 pot ser exigible com a resum anual, amb les excepcions aplicables al règim de cada contribuent.

En estimació directa, el model 130 serveix per efectuar pagaments fraccionats de l’IRPF quan hi ha obligació de presentar-lo; els ingressos professionals sotmesos a retenció o ingrés a compte poden determinar una dispensa segons el percentatge corresponent. Els models 111 i 190 de les retencions o ingressos a compte els presenta el pagador obligat, no el creador pel sol fet de cobrar. Aquestes conclusions parteixen de l’activitat i la residència fiscal a Espanya i no es traslladen automàticament a residents fiscals d’Andorra.